A través del blog “Personas, no género” m'assabento de les intimidacions per part del poder polític que han hagut de patir uns professors de Llengua Espanyola d'un institut a Múrcia. Tot perquè el Seminari de Llengua va mantenir el seu criteri científic i docent front a les pallassades políticament correctes, en aquest cas per la típica confusió entre gènere gramatical i els rols de gènere. Aquí està la notícia contada per ells mateixos, val molt la pena de llegir, així com els comentaris.
Per un costat em complau la dignitat mostrada per aquests col.legues meus de Múrcia, que han escrit una carta al seu govern regional que acaba així
Consideramos deplorable que instituciones públicas como las que usted representa traten de interferir en el trabajo de unos servidores públicos cuyo único objetivo es mejorar, mediante la transmisión de conocimientos, una sociedad y un país que actualmente se encuentra en serias dificultades económicas.
Por eso le exigimos una disculpa formal que dé el asunto por concluido.
Atentamente.»
Per un altre costat, totes aquestes cartes conminatòries que han rebut de diverses institucions em fa pensar en aquella acusació tan fàcil i tan comuna contra els “enxufats” al pessebre de la burocràcia feminista, de que s'hi fiquen pels diners. Potser sí que els diners els importa a aquesta gent, tanmateix la seva contumàcia contra aquests professionals penso que va més enllà del mer interès crematistic o de justificar el sou que els paga el poble, i més aviat mostra el grau de fanatisme que impregna la seva tasca. Això em sembla inquietant, al cap i a la fi, la cobdicia és una debilitat humana prou fàcil de detectar i per tant de corregir o prevenir (en aquests nivells, no en els gestors de Wall Street...). El fanatisme i el dogmatisme, el “jo tinc la raó i t'he de fer canviar sigui com sigui”, que actualment domina tant en els afers de gènere, són molt més difícils d'abordar. Al menys, els meus col.legues de Múrcia han sabut estar al seu lloc, i amb la defensa de la seva dignitat professional -i personal- ens han donat una lliçó a tots. Felicitats
http://deseducativos.com/2010/08/30/la-evolucion-de-las-costumbres-otra-historia-real/
Que horror. Al principio la KGB se llamaba NKVD. La NKVD podía insertar sus propias tropas dentro de una unidad de un cuerpo del ejército soviético, pero eran independientes de esa unidad. Vigilaban a sus compañeros y vigilaban a sus superiores en el escalafón. Podían contradecir la órdenes de un general de división por que sus superiores directos eran del ministerio del interior, no del ejército. Disparaban por las espalda a la soldadesca y mandaban decapitar generales... El ejército soviético se enfrentaba al horror del enemigo y al horror de la NKVD, los famosos comisarios políticos. De su sadismo, crueldad y falta de piedad no hace falta hacer memoria. No son cuentos del abuelito. Es la simple y desnuda realidad. Son exactamente los mismo modales. ¿Donde los habrán aprendido? No exagero un pié.
ResponEliminaLos síntomas nos avisan claramente de que la libertad está en peligro de extinción a causa de la teoría de género.