dimarts, 7 d’abril del 2015

Formació per a homes: Reclama el teu tron intern (Reclaim your inner throne)


El noruec Eivind Figenschau Skjellum, company meu al grup d’homes virtual i autor de la execel.lent web MasculinityMovies ha llençat una nova edició d’una formació per a homes anomenada “Reclama el teu tron intern”en anglès. En aquesta web es pot trobar més informació.

Aquesta formació treballa amb els arquetips jungians del Rei, Mag, Guerrer i Amant. Tot i que no he treballat específicament amb Eivind, pel que conec d'ell estic segur que és una formació profunda i rigorosa. Per a la mateixa ha escrit un text de 26 pàgines. L’he trobat tan interessant que amb l’ajuda de Google he traduït alguns paràgrafs:


Al cor de la foscor

Així que molts homes d'avui són impotents, fugint de la foscor que viu dins d'ells. Hem estat entrenats per mal interpretar els nostres impulsos instintius cap al poder i el sexe com quelcom malvat i no digne de confiança. En conseqüència, en un esforç per ser bo, els homes més progressistes del món s’esforcen per ser dolços i inofensius.(...)
A les parts més progressistes del món d'avui en dia, als nens i als homes se'ls ensenya – amb més o menys força - que són el sexe violent i destructiu, que el patriarcat és responsable de tot el sofriment i la depravació en la història del món i que, ja que ets un home, ets una bomba de rellotgeria que cal entrenar per desactivar les teves tendències destructives innates.
Aquesta propaganda es difon a través del sistema escolar, les institucions de l'Estat i els mitjans de comunicació. Perquè els homes són vistos com a perillosos, s’ha estés un moviment cultural cap a la nostra domesticació.
Aquesta tendència cultural ha sorgit per una raó. I és l'hora de ser realistes: hi ha alguna cosa fosca i salvatge que viu en el dins nostre més profund dels homes. No és res de què avergonyir-se (a menys que vulguis passar per la mateixa experiència infernal he descrit anteriorment). L'evolució ens va fer així per una raó. Hem de tractar amb el fet que el còctel hormonal que es cola roent per les nostres venes té un potencial destructiu, demana tractar-lo amb habilitat.
Això és del que pots no adonar-te: Aquesta campanya de domesticació ha sorgit per fer front al mateix problema que estaven destinades les iniciacions de l’antiguitat. Igual que en el proverbi africà, les feministes volen assegurar-se que els joves no cremin el poble.
La terrible tragèdia és que en la nostra cultura, en el seu increïble desconeixement de la psicologia masculina, tracta de resoldre el problema del poder destructiu masculí mitjançant la prevenció dels homes d'aprofitar el seu poder complet. A partir d'aquí, els homes es mouen per la casa de la ingenuïtat al gueto de l'apatia i la irrellevància. Totes les finestres tenen persianes de Peter Pan i tothom somriu somriures falsos. És un barri espantós.

No es pot canviar la biologia. No es pot inserir una idea intel·lectual de dolça innocuïtat en un home i esperar que canviïn mil·lennis d'evolució en una nit. El que passa, en canvi, és que es crea una olla a pressió d'impulsos psicològics reprimits. En el millor escenari per a un  home tal és que es desborda amb el sarcasme i l'agressió passiva. El pitjor escenari és que es converteix en un psicòpata.

En l'estiu de 2011, un home de la meva edat va matar 77 persones dins i fora d'Oslo. Primer va volar les oficines del govern socialdemòcrata, matant-ne a vuit. Després es va anar al seu campament d'estiu per a joves i, disfressat de policia, va massacrar 69 nois i noies.
L'home porta totes les característiques dels autors de les massacres escolars de tot el món (un arquetip en si mateix): sense pretensions, reservat, tímid, aïllat, retirat emocionalment, un marginat social. He fet la investigació sobre aquests joves. Tots comparteixen un sentiment d'impotència total. Amb la manca de poder i d’una estructura d’ego estable, són consumits per una energia arquetípica i es comencen a veure com figures messiàniques que tenen dret a triar qui viu i mor.
El que semblen compartir una relació traumàtica amb els seu pare i un aferrament insà o dependència amb la mare, que és el mateix còctel perillós que va crear Adolf Hitler.

Els nois que romanen massa temps dins del món femení sense estar exposats a una cultura masculina sana corren el risc d’arribar a ser molt perillosos. Donat que la seva estructura de l’ego no ha adquirit característiques alineades amb la seva biologia, és fràgil i no funciona com un filtre per a l'inconscient. Els homes que romanen en un món de dones corren el risc de ser inundats per energies arquetípiques, que els venceran.

Aquest perill freqüent es tracta mitjançant la introducció dels nois en la cultura dels homes madurs. Però no hi ha tal cosa en la nostra cultura. Els valors femenins es consideren superiors, de manera que s'anima als homes a romandre en aquesta visió del món.

En altres paraules, si vols crear un psicòpata assassí múltiple que es creu l’àngel del judici final, llavors el millor pla d’acció és el que s’està implementant en el món progressista d’avui dia. En altres paraules, els assassinats massius duts a terme pels joves il·lusos que busquen un sentit de significat i de poder és probable que augmentin en freqüència en els propers anys si seguim propagant un missatge que és profundament hostil a poder masculí primigeni.

Això no és mera teoria el que t'estic oferint. Els meus primers 20 anys em van donar l'experiència de primera mà de la psicologia involucrada. I si vostè és un "bon noi", hauria d'estar prenent notes.

Això em porta al que alguns poden trobar impactant part del meu ensenyament: Cada vegada que sentis una energia que vol matar o fer coses sexuals bestials, abraça-la. Només et convertiràs en un home segur una vegada esdevinguis un home apoderat, que és per això que és important que redimeixis el teu poder masculí fosc.

Aquest ensenyament no és complet abans que et transmeti que l'adopció d'alguna cosa no vol dir realitzar-la. Simplement vol dir que permets que un pensament i un impuls es moguin a través de tu sense protegir-se en contra d'ells, sense necessitat d'apagar i crear nusos dins de tu mateix . Has d' aprendre a separar el que tu ets dels continguts dels teus pensaments .

La majoria de la gent no entén que la part de la seva psique masculina que vol penetrar i destruir és una part bona. Aquest és l'arquetip del guerrer, i quan aquesta energia és aprofitada per al bé, la seva penetració i destrucció roman en servei del bé superior. Serveix i protegeix.

No es pot ser un home sobirà si segueixes reprimint aquesta energia del guerrer masculí fosc. Així que en la part del Guerrer de Reclama el teu Tron Interior, convido a tots els participants a desenvolupar una relació amb les parts d'ells que volen fotre o matar qualsevol cosa que es mogui.

I com amb ells, permetin-me ser molt explícit, no duen a terme aquests actes. Per ser honest, és una formalitat més que qualsevol altra cosa, perquè jo sé que aquest exercici, tot i que en principi sembla fosc en la naturalesa, et tornarà menys vulnerables a les energies arquetípiques que et podrien fer-ho.

Deixa’m dir-ho ben clar: Si aquesta idea desencadena la teva aversió, ets un home que està reprimint la seva foscor. I tot el que estàs reprimint te fot pel cul! En altres paraules, no ets un home segur. I aquí hi ha un secret: La majoria de la gent ho pot dir.

Més informació aquí

dimecres, 19 de novembre del 2014

Com ser un "home de debó". Per Tom Kelley

Consell: No pots fer-ho sol

Per a la majoria dels homes, "feina d'homes" vol dir coses com anar a treballar com un “home de profit”, portar les garrofes a casa, fer el bricolatge de la llar i involucrar-se en grups socials de l’entorn. Ens han ensenyat que per ser un "home de debò" cal mantenir-se sempre en guàrdia, sense mostrar cap altra emoció que no sigui la ira, i mai no semblar vulnerable.
Aquest estil de pensament ha evolucionat al llarg dels anys, transformant els tipus durs de Hollywood dels anys 50 i 60 en caràcters lleugerament més multidimensionals. Però el missatge central segueix sent: “Brandy Soberano: es cosa de hombres
La nostra societat i cultura moltes vegades no encoratja els homes a aturar-se alguna vegada i sentir, mirar dintre de si mateixos i preguntar-se 
  • Què vull? 
  • Importen les meves necessitats?
  • Quin és el meu propòsit?
  • Com puc sentir-me empoderat en la meva relació sentimental i en el meu treball?
En ignorar aquestes preguntes i en no saber-se mirar a dintre, generacions d’homes no han contactat amb els seus sentiments ni amb el seu poder, i no tenen cap manera d'explicar-se per què se senten frustrats o van a la deriva per la vida.

Torna a connectar amb la teva vida

Una manera per a que els homes es tornin a connectar amb si mateixos i incrementar el seu enfocament és formar amb altres homes un cercle de trobades regulars. La mida òptima per al cercle d’homes és la d’un grup entre 5 i 16 homes. El grup ha de ser prou gran per no centrar-se amb casos particulars, però no tan gran que hi hagi massa membres, impedint que cada home aconsegueixi la mateixa oportunitat que els altres de parlar amb regularitat
Per a que la majoria dels homes es sentin prou còmodes per parlar de temes que abans havien quedat fora dels límits, és important crear un entorn adequat.
Una de les millors maneres de fer-ho és establint unes regles de joc fermes sobre com cal que interactuï el grup. Certs acords inicials són crucials per a construir la confiança necessària per establir un nivell més profund de comunicació.
La primera regla és no interrompre a algú o no deixar-lo acabar mentre està parlant. La propera vegada que et trobis en un grup d'homes, adona’t de com aquesta pràctica és repeteix. És la principal forma de comunicació als bars, camps de esports i llocs de treball. Quan no hi és present en un grup d'homes, això anima a que emergeixi a la superfície un flux lliure de sentiments autèntics, i engega el procés de reconnectar-nos al nostre poder.
Tots els homes també han d'estar d'acord en què totes les coses de les que es parla al cercle són confidencials. Quan s'estableix aquesta confiança, els homes són molt més propensos a aprofundir més en ells mateixos.
Un altre aspecte important per a l’eficàcia d’un grup d’homes és evitar l’intent d’arreglar" l'home o el seu problema. En comptes d’això, millor evocar en ell la veritat que ja sap, però que s’està sentint bloquejat i sense poder fer res al respecte. Això es fa per mitjà de preguntes o oferint noves perspectives sobre el tema.
Amb el temps, aquestes tècniques creen un entorn de suport, sense jutjar. Es converteix en un lloc on es donen avenços reals i els homes poden sentir el que veritablement senten, saben el que volen, i assumeixen el seu poder. I, si volen, fins i tot poden alliberar-se d’aquella necessitat de consumir allò que havia de ser només “cosa de hombres”

Font https://medium.com/@OpenDeepTrue/how-to-be-a-real-man-4f8ca3eafea8

dimarts, 29 de juliol del 2014

El silencio de los hombres

Antonio Bueno, notable poeta, compañero de exploración de masculinidades, amigo querido, amén de otras virtudes que ya no voy a detallar, hace unos días nos compartió este texto. Más que una mera reflexión intelectual, sale del alma y se dirige a tocar el alma masculina. Por su interés lo reproduzco aquí

Hay una forma de abuso infantil en el que se subestima la sensibilidad del niño, sobre todo si es chico, al compararla con la adulta. Así, no se le permite expresar sus emociones —sobre todo de dolor— porque no se consideran importantes.
El adulto, sin recordar su niñez, no valora las emociones del niño, piensa que son tan pequeñas como él, insignificantes en comparación con su propio dolor, su sufrimiento.
Ese mensaje lleva su comportamiento, cuando no lo dice literalmente.
El niño sensible se calla entonces sus emociones, a veces incluso sintiéndose culpable o injusto ante el dolor de sus padres.
El joven también se calla lo que siente, o sólo en parte, pues quizá exprese su rabia, su miedo o su tristeza disfrazándolas de indolencia, de descuido, de aburrimiento, de rebeldía o de ira.
Y más tarde, ya adulto, seguirá haciéndolo.
Y puede pasar que de las palabras acabe desconfiando, pensando que es tanto lo que hay que expresar, acumulado o profundo, que las palabras son incapaces de conseguirlo.

Esta puede ser una de las causas del famoso “silencio de los hombres”.
Un hombre no llora su dolor, no expresa sus emociones.
No debe sentir dolor. Y si lo hace, debe callárselo.
De ese no expresarse hay un paso a no sentir, o a no advertir lo que se siente, roto el contacto con su interior.
Tanto se ha endurecido el corazón.

dimarts, 8 de juliol del 2014

El Cercle d'homes de Tortosa cumpleix dos anys

Com aquell qui no vol la cosa, ja portem dos anys de reunions periòdiques on ens asseiem en Cercle, estem una estona en silenci per connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres companys des de la quietud, i comencem a parlar i compartir: què estic fent amb la meva vida, com em sento i cap on vull anar.
No és fàcil a un lloc com Tortosa dur a terme una tasca així. “Cercle d’homes” que es troben per explorar la seva masculinitat en grup, evolucionar i avançar cap al seu propòsit encara sona molt estrany, fins i tot suscita un cert recel, donat el pes que encara té en nosaltres la masculinitat tradicional. Això vol dir: ja se sap què és ser home, quina cosa més extravagant donar-li voltes al tema.
La qüestió, però, és que els els homes ens hem identificat amb una imatge de masculinitat que no és el nostre jo real. Actualment hi ha moltes veus a la societat que, des de  diferents llocs i ideologies reclamen una nova masculinitat, que els homes han de canviar, etc. En aquest guirigall hi ha una mica de confusió, perquè això ho reclamen tant les feministes (que fins i tot han aconseguit lleis específiques que només s’apliquen als homes) com altres sectors que tenen nostàlgia de temps passats on ser home estava més clar. Entre mig d’aquestes postures, molta recança a mirar-se dins. Al Cercle de Tortosa ens hi hem ficat a la tasca.
Al Cercle no ens perdem amb aquestes discussions teòriques. És cert que no se sap ben bé què significa ser home avui en dia, i sobre tot, què ha de ser un home. Precisament perquè no tenim una resposta tancada sobre aquesta qüestió, tenim tota la llibertat per explorar què estem fent a la nostra vida en tant que homes. És una exploració que es torna molt interessant per aquesta manca de referents, ja que ens força a construir les nostres propies respostes a mesura que anem avançant.  Tots tenim les nostres dificultats, els nostres reptes, les nostres penes, les nostres alegries. El que fem al Cercle simplement és compartir-ho. Cadascú de nosaltres es troba amb el que la vida li ha ficat al davant. No alliçonem, no donem consells, no ens tenim conmiseració ni enveja. Simplement escoltem, i a partir del que el company explica un pot aportar la seva experiència. Aquesta escolta, aquest respecte, és el que ens nodreix, ens fa aprendre del company que també està lluitant com nosaltres i ens dóna força per prosseguir amb el que més volem a la nostra vida, allò que ens demana la nostra força i la nostra presència que, en aquest món, té la forma masculina: som homes, és la nostra forma humana d’estar en aquest món, i com a tals procurem actuar.

dissabte, 28 de juny del 2014

Participació en ràdio internacional sobre grups d'homes

Graham Phoenix va muntar al mes de febrer un grup d'homes virtual en el que va invitar homes que ja estan treballant aquest tema de la masculinitat amb grups d'homes (reals, no virtuals). Estic molt content de l'experiència a través de la videoconferència, veritablement enriquidora. És mot interessant i nodridor trobar-te amb homes d'altres paÏsos: Estats Units, Anglaterra, Portugal, Noruega... que no només estan treballant com tu amb les qüestions de masculinitat i grups d'homes sino que a través del video podem obrir-nos, compartir els nostres reptes i també les nostres vulnerabilitats. Respecte dels reptes, em quedo admirat de la creativitat i la força que mostren alguns dels meus companys. Compartir la vulnerabilitat en un entorn masculí de respecte és una joia que només per això val la pena participar en els grups d'homes.
El passat 25 de juny Graham va invitar-nos uns quants homes a participar en un programa de ràdio. Cadascú va parlar de la seva experiència. Jo vaig dir que gran part de la meva vida havia estat a "nice new age man", que ho podria traduír com un "home progre". Això va sorprendre una mica, perquè no és la imatge que es té d'un home espanyol [català! hauria de corregir -que estem en ple procés soberanista! :-D -disculpeu la broma barata :-( ], em van demanar que ho expliqués una mica i que ho comparés amb els new age dels Estats Units. Donat que és quelcom cultural transnacional, més o menys el mateix a tot arreu, no vaig explicar-ho gaire (a més a més, l'anglés no és la meva llengua materna, i no m'expresso amb la mateixa facilitat que amb català o castella). Potser el que més pot caracteritzar aquesta època de la meva vida és que em vaig fer insubmís al servei militar. Alguns companys meus van acabar a la presó. No va ser el meu cas i aquí no és el moment d'explicar per què vaig escapolir-me.
El que trobo més interessant de la xerrada és el que els meus companys van explicar de què vol dir un grup d'homes i el que trobes quan fas aquesta feina. Quelcom autèntic i sincer, i molt recomanable

divendres, 14 de març del 2014

The power of purpose

Aquests dies es fan unes xerrades per internet sobre el poder del propòsit que guia la vida i dóna força. Estan en aquesta ona de la cultura pop nord-americana de l'optimisme, la positivitat i coses així. Està organitzat per The ManKind Project, una organització que treballa sobre la masculinitat. L'any passat havia escoltat algunes xerrades, aquest any resulta que entre els oradors està Michael Taylor, amb el qual participo en una trobada d'homes virtual per internet organitzada per Graham Phoenix. Aquest grup d'homes virtual per videoconferència m'està resultant una experiència molt interessant i gratificant. Qun un company meu de grup sigui un orador reconegut encara em fa sentir més satisfet. Les xerrades són gratuites. El site per inscriure's és aquest: http://otp.mkp.org/powerofpurposesummit/

dimarts, 7 de gener del 2014

Feminidad y virilidad vs machismo y feminismo. Conferencia del Dr Josep Mª Fericgla

Hace tiempo me bajé por internet esta conferencia [aquí está en audio] del antropólogo Josep Maria Fericla y mientras la escuchaba tomé unas notas manuscritas que ahora mecanografío. No se trata de una transcripción fiel de la conferencia sino de unos apuntes tomados apresuradamente que quizás no reflejen completamente lo dicho en la conferencia.


Éste es un tema conflictivo. Las mujeres son más complicadas que los hombres. Cuando un hombre se pelea con una mujer el hombre pierde, siempre.
Las mujeres lleváis EL SER con vosotras, ya lo tenéis. El hombre no, los hombres no tenemos la conexión con la vida, por eso tenemos que salir a fuera a encontrarlo, tenemos que luchar por él para tenerlo.
Hay un patrón que se repite en todas las culturas, sean del norte o del sur: la doncella se queda en el castillo (el castillo simboliza EL SER), y el hombre debe salir a ganarse la conexión con el ser.
Esto se puede ver en una de nuestras tradiciones más enraizadas: EL BELÉN. Siempre tienen que estar el niño Jesús, María, la mula y el buey. Y si te acuerdas, entonces pones a San José. Éste es prescindible. Hay que aceptar este hecho sin problema: las mujeres llevan la conexión con el ser, llevan consigo la vida. Incluso hoy en día, con las técnicas de reproducción asistida las mujeres se pueden reproducir sin un hombre, que es algo lejano.
En todas las culturas, cuando el caballero sale a ganarse el Ser, el hombre es un guerrero. El caballero, cuando sale a luchar contra el mal, siempre acaba herido. Hasta que no se cura no sana el reino. En el Rey Pescador el remedio para sanar al rey herido es el Santo Grial: éste simboliza la conexión con el Ser Interno, que es lo que da sentido a la vida.
El Rey Pescador tiene una herida que ni sana ni lo acaba de matar. Ésta es la situación hoy en día de los hombres y las mujeres en la calle: ni nos deja vivir ni nos acaba de matar. Esta es la imagen de la neurosis.
Las mujeres ya estáis en el castillo. Nunca me he encontrado con un hombre que diga “me siento satisfecho con mi mujer, me entiende completamente”. Tampoco me he encontrado con ninguna mujer que se sienta entendida, complementada y comprendida por su esposo.
En la relación con el otro no se trata de entender (porque por debajo lo que suele haber es un intento de manipular y controlar), lo fundamental es ACEPTAR, a pesar de que no lo entiendas, de que no lo puedas prevenir ni controlar. Se trata de aceptarnos tal como somos.
Hace años realicé un estudio. Las mujeres detentan el poder, y los hombres la autoridad. Si esto se entiende se diluyen muchos de los conflictos. La autoridad es algo simbólico. El poder es una cuestión fáctica: tomar decisiones y que éstas se ejecuten, se tenga la autoridad o no se tenga.
De ahí que cuando la autoridad no se conquista legítimamente no se tenga poder. Es el caso de nuestros gobernantes, tanto en Catalunya, en España o en Europa. Hoy en día el poder lo tienen los bancos, y los políticos que tienen la autoridad los obedecen.
Transculturalmente he visto que las mujeres detentan el poder y los hombres la autoridad en todas las sociedades. Así hay un equilibrio.
La autoridad en una cuestión simbólica. Cada sociedad tiene sus símbolos para indicar quien tiene autoridad.
Los Shuar –también conocidos como Jívaros, aunque para ellos es un término despectivo- parecen un pueblo muy machista. Pero cuando hay que tomar una decisión las mujeres están al acecho escuchando, y es ella la que da el permiso. A veces se confunde el poder y la autoridad. El gobierno tiene la autoridad, pero los que mandan (poder) son las empresas.
Feminidad y masculinidad no son lo mismo que machismo y feminismo. Una cosa es la ideología y otra la identidad. Feminismo es ideología. Feminidad es identidad.
Es curioso que  cuando se habla de “ideología de género” siempre se entienda “feminismo”, y que cuando se hable de “sexismo” implícitamente se entienda  “machismo”.
¿El sexismo es igual al machismo? Sexismo es la preponderancia de un sexo sobre otro, pero en general se hace esta equiparación. En nuestra sociedad –sobre todo mediterránea- hay un matriarcado cruel tan preponderante que ni siquiera se percibe.
He aquí un póster que dice “Cuando maltratas a una mujer dejas de ser hombre”. No dice “si maltratas a una mujer...”. Da por supuesto que todos los hombres maltratamos. ¿Quien está detrás de todo esto?
Hay un sesgo intelectual que iguala sexismo a machismo, incluso en trabajos académicos se habla de “sexismo hostil” –SH- y “sexismo benévolo” –SB-. Ninguna voz se alza contra estas campañas de igualdad. Aquí hay un póster que vi en el aeropuerto donde un niño le dice a papá que no maltrate a mamá...
El “feminismo” lo define la sociedad. No es lo mismo ahora que en los años 60. En cambio la feminidad es algo perenne. Los factores que la definen son los mismos en todas las culturas.
¿Hay objetividad en lo viril? Sí. Y también en lo femenino. Hay factores que permiten objetivar lo masculino y lo femenino, pero no como ideología sino como identidad. La ideología no me interesa.
Por ejemplo, los hombres y mujeres tienen cerebros diferentes, y cuerpos diferentes. Esto es algo objetivo. Las extremidades son más grandes en los hombres. Los hombres somos el sexo más extremo, la campana de Gauss es más suave en las mujeres.
Un ser humano no nace azarosamente hombre o mujer. El nacimiento de un niño no sólo depende del azar en mamíferos. En estudios de laboratorio se ha visto que en contextos estresantes nacen más hembras. La madre, dentro de su rango. Determina el sexo de la camada. En los humanos, en guerras, en postguerras, en mujeres de edad avanzada, tienen más hijos varones. Hay muchos textos antiguos que daban indicaciones de cómo tener hijos varones.
Todo hombre, como todo mamífero, busca lo mismo: triunfar para alcanzar una mujer Lo peor para un hombre es el rechazo de la mujer. Peor aún si le hace burla por haber tratado de seducirla. Ellas ya nos ven venir, porque todos los hombres pensamos en lo mismo: buscar la aceptación de la mujer. Esto se sabe en psicología profunda; alcoholismo, adicciones, conductas compulsivas, lo que hay debajo es la necesidad para un hombre de que una mujer lo apruebe, empezando por la madre. Para los hombres es fundamental que al menos una mujer los acepte y los apruebe.
Los machos somos prescindibles. Pero esto mismo nos hace muy útiles. La reproducción se puede hacer con pocos machos. En todos los mamíferos superiores hay unas siete hembras por macho, más o menos. Con esto es suficiente. ¿Como es que hay tantos hombres, pues?
La especie humana tiene mucho desgaste, mas que los otros mamíferos. Nos hemos expandido por toda la tierra, hay muchos peligros. Los hombres somos el sexo desgaste: son los que van a la guerra, a los trabajos peligrosos. La naturaleza nos crea para que nos desgastemos en situaciones extremas. No somos imprescindibles para la reproducción pero sí somos prescindibles para el peligro, de ahí nuestra utilidad.
Las culturas han definido lo masculino y lo femenino. Cada cultura esto lo aplica de una forma concreta, aunque en todas culturas la autoridad es de los hombres y el poder de las mujeres. 
Hay estudios que dicen que los países más masculinos, hombres y mujeres son masculinos, no hay más maltrato a las mujeres, el maltrato es a lo femenino. La India es muy femenina; los hombres no son afeminados, solo que la masculinidad está denostada. No es que las mujeres maltraten a los hombres ahí.
He viajado mucho por el mundo y no he visto lugar donde las mujeres maltraten más a los hombres que en el País Vasco. Sin embargo ahí las feministas se quejan del maltrato y del machismo de los hombres. Los hombres ahí son muy maltratados, no me extraña que se refugien en los txocos (restaurantes para hombres). Hellinger dice que cuando el hombre busca la paz del hogar se va al bar

Características de lo femenino

  • El complejo materno, arquetipo de la gran madre (Jung). Lo que conecta con la vida
  • Percepción de la tierra, conexión con la tierra. Pachamama para los indios, Gea para los griegos
  • Receptividad. Por eso lo femenino puede ser fecundado: por ideas, espermatozoides... Las feministas lo denostaron porque confundieron receptividad por pasividad y se negaban a ser receptivas. Ahora escuchando esta conferencia, hombres y mujeres, estáis receptivos, estáis en lo femenino
  • Ceder. En las sociedades femeninas hay menos conflictos. En la India no han luchado por sus derechos (contra los marahás y opresores), por eso la no-violencia también salió de allá.
  • Húmedo, fresco, retraído.
  • Creatividad. Los artistas hombres creativos, como dice la imagen estereotipada, son afeminados. También inestable y conservador
  • Lo femenino se caracteriza por la intuición. La intuición es la captación directa de la realidad. Esto en nuestra sociedad se considera casi una superstición. 
  • Dominio de las emociones. Por ejemplo, en la familia quien las gestiona es la mamá.
  • Actuar como elemento de unión entre colectivos. Gestionar las relaciones interpersonales. Actitud conciliadora.
  • Es atractivo. Forma parte de lo femenino atraer lo masculino. Formas curvas.
  • Lo femenino tiene que seguir lo masculino. Y lo masculino debe servir a lo femenino

Atributos de lo masculino

  • Poner límites: a las relaciones, a las realidades. Esto no es lo mismo que autoritarismo, no hay que confundirlo.
  • Discriminar. Poner estructura. “Esto es mío, esto es tuyo”
  • Abstracción. Logos es determinar, poner límites.
  • Valentía para ganar territorio y fijar límites
  • Tomar decisiones. Cuando una mujer toma una decisión lo hace desde su parte masculina. Es lo mismo que cuando un hombre es creativo lo hace desde su parte femenina. Lo receptivo también es femenino, cuando un hombre es receptivo lo hace desde su parte femenina.
  • Espiritualidad. Se trata de entrar en un territorio desconocido. Las místicas lo hacen desde su parte masculina.
  • Dar sentido a acciones e ideas.
  • Principio de objetividad
  • Proteger y dar estabilidad a lo femenino (que es inestable y curvo)
  • Competitividad, agresividad (tienen más masa muscular)
  • Crear individualidad (lo femenino crea colectividad)
  • Afirmativo, extravertido (lo femenino es introvertido)
  • El dios Eros era masculino. El despertar la apetencia sexual no es lo mismo que la atracción, es la excitación erótica
  • Lo masculino sirve a lo femenino y abre espacios

Contestaciones al público en el turno de palabras

Eros despierta la apetencia sexual, porque las mujeres nos resultan atractivas. Pero ella es la que dice sí o no.
Los ancianos de la tribu son los que toman las decisiones, pero toman las decisiones que cuenten con el beneplácito de las mujeres. Decidir es saber que las mujeres aceptarán. Se trata de un juego sutil. Con esto, las mujeres lo que hacen es imponer su poder sin tomar decisiones. No es lo mismo poder que autoridad.
La única situación en que los hombres tienen el poder juntamente con la autoridad y toman decisiones es cuando hay guerras y situaciones de desgaste social.
Hasta hace un siglo habían dos escalas de valores: la del hombre y la de la mujer. La industrialización necesitaba más mano de obra. Pero no se homogeneizó la escala de valores sino que lo femenino desapareció. Hasta entonces había una segregación de espacios. El mundo femenino desapareció. Ahora sólo queda el mundo laboral; la identidad viene en función del trabajo. Por eso la jubilación es una fuente de trastornos psíquicos, se quedan sin término de referencia de su propia identidad, han sido entrenados a trabajar hasta la jubilación.
Lo masculino detenta la autoridad. Pero lo masculino no es lo mismo que los hombres.
Hay sociedades masculinas y femeninas. Occidente se está feminizando (que no afeminando), es una sociedad más femenina. Por ejemplo se da más importancia a las relaciones que a la competitividad. Ejemplo de sociedades femeninas son la India y la Amazonía. Los hombres y mujeres son más femeninos en sociedades feminizadas. Los hombres y mujeres son más masculinos en sociedades masculinizadas.
En el s. XII se empezó a valorar lo racional en lugar de lo instintivo. Nació el románico. Después llegó la industrialización que acabó con lo femenino. Ambos, hombres y mujeres, lo sufrimos

http://www.youtube.com/watch?v=tFsz-_qAdeE
http://josepmfericgla.org/2013/feminidad-y-virilidad-vs-feminismo-y-machismo