El test Bechdel i la seva aplicació des de la masculinitat

Fa molt de temps segueixo un blog excel.lent sobre pel·lícules comentades des l’òpitca de la masculinitat, Masculinity Movies, escrit pel noruec Eivind Figenschau. A la seva última entrada fa referència al test Bechdel aplicat a pel.lícules que s’ha ficat molt de moda en cercles feministes. 

Aquest test dóna l’aprovat si:

• Al menys apareixen dues dones amb el seu nom al film
• que parlen entre elles
• d’alguna altra cosa que d’homes

Molt poques pel.lícules passen el test, cosa que des de la nostra cultura políticament correcta s’interpreta com mostra de la marginació secular que pateixen les dones i d’aquí ja es dona el pas automàtic de clamar discriminació contra elles

Tanmateix Eivind li dona la volta a aquesta interpretació, indagant sobre els rols de gènere tradicionals per a homes i dones i el paper dels mites -que el cinema reflexa- en la construcció d’aquests rols tradicionals. No tinc prou temps per explicar la seva argumentació, recomano llegir el blog encara que sigui amb el traductor de google.

El que ha fet és proposar un test equivalent des de la masculinitat, tenint en compte aquests dos fets fonamentals del rol masculí

1. Hi ha el doble de dones que d’homes en la nostra ascendència genètica. Molts d’homes al llarg de la història van viure una vida de solitud sense dona ni fill
2. Les  vides dels homes són prescindibles.

Per tant una pel·lícula a no superarà aquesta nova "prova de Masculinity-Movies.com" si conté un paper protagonista masculí que:

• Arrisqui la seva vida per servir / protegir
• Arrisqui la seva vida al servei de la veritat i / o la justícia
• Arrisqui la seva vida / benestar per tal de tenir èxit en el món / "ser un triomfador”
• Passi per l’adreçador per tal d’ aconseguir la noia

Amb aquest test, que pocs films superen, es veu que la majoria d’homes són retratats des dels rols de gènere tradicionals. També hi ha altres aspectes no tan visibles: una pel·lícula com “Salvar el soldat Ryan” no supera el test Bechdel, cosa que pot donar peu a les consabudes queixes de la manca de dones en papers protagonistes, i així ja no es presta atenció al paper sacrificat que en pel·lícules així  realitzen els homes mentre les dones s'hi estan a casa ben segures . És a dir, es dóna per suposat que cal mostrar les dones sota la lent postmoderna de persones autònomes que poden fer el que vulguin sense estar limitades pel seu rol tradicional, sobre tot a Suècia (“la Arabia Saudí del feminisme”, en paraules de Julian Assange) on el text Bechdel ara serà obligatori al cinema, però a quasi ningú se li acut argumentar quelcom similar per als homes. Eivind reflexiona com li aniria de malament a la societat si els homes es deslliuressin del seu rol tradicional de ser sacrificables,  ja que la societat funciona perquè la seva vida i salut són prescindibles.

També m’ha agradat una rèplica que al blog li fa Linda M sobre la hipocresia del test Bechdel. En comptes de ficar els gèneres del test del revès, ella proposa canviar el positiu (individualitat) pel negatiu (prescindibilitat) i que els media mostressin la violència així

• Mostra dues dones normals i assenyades
• que exerceixen la violència una contra l’altra
• sense que hi hagi cap home involucrat

Sobre tot es refereix als videojocs on és veu com a normal una munió de bàrbars – de vida prescindible- es maten entre ells. El diàleg mantingut entre Eivind i Linda és força interessant.

Excelente blog sobre masculinidad

A menudo he lamentado el desértico panorama que hay sobre la reflexión y el debate acerca de la masculinidad. (Y este blog mío de "masculinidad y política" no está muy activo...). Hoy traigo una magnífica notícia. He descubierto un blog de gran nivel "Quien se beneficia de tu hombría", que discute los temas de la masculinidad desde una perspectiva que se autodefine  como "masculinista, de género y liberal". Hasta ahora sólo había leído en inglés (por ejemplo Warren Farrell o los blogs reseñados en la columna de la derecha) temas así de bien argumentados. Que haya aparecido este blog en castellano me parece una gran notícia.

Gramàtica i gènere. Entrevista a una filòloga

En aquest blog he parlat més d'una vegada de les bajanades que el neofeminisme i la "política de gènere" cometen quan l'emprenen contra la gramàtica de la llengua. Amb l'excusa política de ficar-se amb l'estructa més profunda dels hábits automàtics que ens fan humans -la grámatica- el que feien era enfarfegar la llengua i crear culpa als seus usuaris.
Adjunto un enllaç a l'entrevista a una filòloga que torna a ficar les coses al seu lloc amb aquest intent d'infiltrar de política la gramàtica amb tot allò de la "visibilitat" "androcentrisme de llenguatge" i demés. Carme Junyent es declara feminista, però abans que res és una científica. Donat el nivell de sectarisme que sol haver en els debats on s'hi fiquen els dogmes neofeministes, el fet de citar una científica feminista em resulta una clàusula de salvaguàrdia per estalviar-me les previsibles desqualificacions ad hominem i de gènere que solen surgir
http://www.vilaweb.cat/noticia/4153027/20131031/carme-junyent-sacabi-comedia-desdoblar-masculi-femeni.html