Rèquiem per l'atenció al ciutadà

Havent vençut la temptació de dir-ne Oficines d'Atenció al Ciutadà i la Ciutadana -massa llarg- o bé d'Atenció a la Ciutadania -una mica massa solemne-, Barcelona ha bandejat el masclista d'Atenció al Ciutadà dient-ne d'Atenció Ciutadana. La feliç troballa del Cap i Casal s'ha escampat com taca d'oli per tots els ajuntaments on n'hi ha, com al seu dia ho van fer les AMPA fins a eradicar les APA. Rere atenció hi ha atendre, i atendre és un verb transitiu: n'hi ha un que atén i un altre que és atès. Quan llegim atenció al ciutadà ens queda clar que el ciutadà és atès, i és atès personalment. A atenció ciutadana, en canvi, no sabem si atén o és atès, i desapareix com a individu. Per tant, la nova fórmula, volent fer visible la dona, ens fa invisibles a tots. Segurament, de correcció política mereix un 10. Ara: dient-ho així, jo, com a ciutadà, i moltes amigues meves, com a ciutadanes, ens sentim més mal atesos.

Albert Pla Nualart

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 48. Dijous, 22 d'abril del 2010