dilluns, 11 d’octubre del 2010

Manifest pels Drets dels Homes

Els homes a tots els països civilitzats tenen el dret a reclamar:

1. Que la paternitat s’estableixi rutinàriament utilitzant el test d’ADN.

2. Que una paternitat establerta atorgui automàticament els mateixos drets i responsabilitats que una maternitat establerta.

3. Que després d'una separació, l'acord per defecte sigui la custòdia legal i física compartida dels nens; només podrà ser canviat si els pares voluntàriament així ho decideixen, o si una cort de justícia determina que una de les parts no és adequada per exercir de pare

4. Que els refugis de dones no rebin cap subvenció governamental llevat que es transformin en refugis humans, on totes les víctimes de violència domèstica poden puguin aconseguir l'ajuda que necessiten (dones, homes, nens).

5. Que tots els refugis humans siguin dirigits professionalment, sota els mateixos estrictes nivells que qualsevol altre servei social.

6. Que el personal de l’exèrcit es nodreixi de gent que s'hi allisti voluntàriament, i que rebin una compensació justa i raonable pels riscs que assumeixen.

7. Que només s’utilitzi el reclutament per raons extremes de seguretat nacional, i que tal mesura sigui neutra de gènere.

8. Que el principi d'"innocent fins que es demostri la culpabilitat" sigui protegit en tot moment, incloent-hi les al·legacions de violació o d’assetjament sexual.

9. Que l’ investigació de gènere estigui tan lliure d'ideologia com qualsevol altre camp acadèmic.

10. Que la disponibilitat[i] masculina sigui reconeguda com un assumpte essencial de gènere.

11. Que als nois se’ls permeti sentir-se orgullosos de la seva virilitat naixent.

12. Que les escoles reconeguin les necessitats dels nois i els seus propis estils d'aprenentatge, per tal de donar-los una possibilitat justa d'actuar bé.

13. Que als grups d'homes se’ls donin les mateixes oportunitats legals i pràctiques d’obtenir finançament que als grups de dones.

14. Que la sexualitat masculina sigui retratada d’una manera positiva i encoratjadora.

15. Que la circumcisió masculina només sigui legal per als adults que voluntàriament escullin aquesta mena de cirurgia.

16. Que les presons s’organitzin de manera tal que evitin la violació i altres formes d'agressió

17. Que la meritocràcia sigui el principi que governi el mercat de treball, i que totes les formes de quota de gènere i d'acció afirmativa desapareguin.

18. Que s’oposi amb tanta vehemència la misandria com la misogínia.

19. Que tota la legislació discriminatòria contra els homes esdevingui neutra de gènere o sigui retirada.

20. Que el sacrifici històric del rol sexual masculí sigui reconegut en la mateixa mesura que el sacrifici històric del rol sexual femení.

________________________

[i] Disponibilitat [expendability] es refereix a que la vida dels homes té menys valor, i sempre ha estat la més prescindible quan ha calgut sacrificar vides en guerres, feines perilloses, “salvar primer dones i nens”... (nota del traductor-Enric Carbó)

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

6 comentaris:

  1. Sara13 d’octubre del 2010, a les 11:48

    Hola Enric,
    he trobat el teu bloc sobre masculinitat i política i em sembla d'allò més interessant, fa temps que treballo conjuntament amb en Daniel Gabarró que a hores d'ara segur que el deus conèixer. I bé, t'he de dir que estic molt d'acord amb les discriminacions masculines i la dificultat que suposa superar el feminisme del ressentiment, per cert un concepte molt ben trobat. El que no estaria d'acord és caure en el mateix parany a l'inversa i encetar un repensament de la masculinitat des del ressentiment, em sembla una mica fort que demanis que els centres d'acollida de dones no rebin cap subvenció fins que no siguin oberts a homes. Al cap i a la fi no oblidem les estadístiques, els feminicidies estan força per sobre encara malauradament i això no és excusa per marginalitzar les víctimes de gènere masculines, ni molt menys! però no actuem amb ressentiment en aquest cas tampoc perquè no serem creïbles.

    ResponElimina
  2. Emilio13 d’octubre del 2010, a les 14:15

    Enric, además de decir sí a esta petición de Pelle Billing, en nuestro caso habría que completarla con algo, que seguramente a él le pondría los pelos de punta saber que en nuestro país está por conseguir, y se trata de la igualdad jurídica en los temas relacionados con la violencia, de tal modo que se derogue la LIVG

    Pero también que, como mínimo, y teniendo en cuenta cuál es la regulación del seguro médico y de vida en nuestro país, se estudiase la edad de jubilación en función de la esperanza de vida, y eso al margen, de que teniendo en cuenta la dificultad y el desgaste que producen determinado tipo de profesiones si fijen edades de jubilación diferentes, y, cómo no, se tenga en cuenta el número de años cotizados. Hay que pensar que ahora mismo hay muchas personas que llevan más de 40 años cotizados y aún les quedan unos cuantos para los 65.

    En relación con la regulación del matrimonio para los territorios en que el régimen matrimonial por defecto sea el de gananciales, se establezca la posibilidad de optar por uno u otro. Ni que decir tiene que para el caso de los divorcios y separaciones se establezca la división del patrimonio conjunto, una vez disuelta la sociedad conyugal.

    Sara, al margen de que la realidad de la violencia no nos es dado conocerla en igualdad de condiciones, porque el tratamiento jurídico, político y desde los medios de comunicación es diferente según quien sea el agresor y la víctima, lo que entiendo que se pide es que se acabe con esa división por géneros que parece la marca del feminismo institucional, división que sí se rechaza de plano en otros contextos y cuando se entiende que la excluida es la mujer.

    ResponElimina
  3. Enric Carbó14 d’octubre del 2010, a les 19:47

    Hola Sara
    Encantat de que visitis el meu blog i estiguis disposada a polemitzar. Com veig que la meva resposta és una mica llarga, faré una nova entrada al blog per respondre't

    ResponElimina
  4. Enric Carbó14 d’octubre del 2010, a les 19:55

    Hola Emilio
    No había caído en esto de la jubilación. No estoy seguro de que sea solo un problema español, la verdad es que no sé como está en los otros países. Con lo del matrimonio, me parece que en Catalunya no pasa esto de los gananciales, aunque en muchas comedias norteamericanas se ve esto de que una mujer que casa con un rico para después divorciarse y quedarse con la mitad de su dinero. Bueno, no sólo en las pelis, también se ve en la crónica rosa, que yo recuerde el divorcio del ex-beatle Paul McCartney.
    Saludos

    ResponElimina
  5. Anònim22 de novembre del 2010, a les 1:49

    holes enric,
    fa uns dies a traves dl face vaig llegir un dls teus posts en el blog i el vaig pujar al meu mur.
    avui, estic fent una petita recopilació d diversos articles, ja q demà tinc una xerrada amb la regidora dl meu poble, q porta el tema d'igualtat i voldria fer-li entendre q la igualtat no es res mes q aixo, igualtat, i no programar a nivell municipal activitats dirigides nomes a les dones, aixi q t'he agafat alguns dls teus comentaris, x donar suport als meus.
    encantada d'haver trobat els teus escrits! una abraçada :)

    http://www.facebook.com/profile.php?id=1031021544
    montse turà

    ResponElimina
  6. Enric Carbó22 de novembre del 2010, a les 15:59

    Hola Montse
    Encantat que et serveixin els meus comentaris

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)