L’altre dia vaig llegir EL PAÍS aquesta
notícia que més o menys diu que l’Estat prohibeix a una dona que hagi
denunciat al seu company que visqui amb ell, malgrat que ella l’hagi perdonat.
Si no ho he entès malament (de qüestions
legislatives no sóc gaire expert), això només afecta a les dones, no als homes.
Per això he ficat al títol aquesta paradoxa que una legislació misàndrica (feta
contra els homes, amb tracte diferent que a les dones) en realitat els
afavoreix, ja que aquesta legislació sembla que fica el poder de l’Estat només
per damunt de la lliure voluntat d’una dona adulta –però no d’un home- a l’hora
de decidir amb qui pot establir relacions afectives.
Per les notícies dels diaris ja sé que han
passat casos gravíssims de dones immadures i infantilitzades que han retornat amb el seu agressor i posteriorment
han estat assassinades. També hi ha noticies(no tan publicitades) d’homes
acusats falsament per la seva dona que, en un altercat de parella, ella s’havia
aprofitat dels avantatges que la legislació vigent atorga a les dones per
“empaperar-lo”, desprès ell l’ha perdonat (o ha tingut massa por a la soledat,
ves a saber) i ha decidit reprendre la convivència. Potser algú se li’n fotrà
per calçasses, tanmateix la murmuració o la riallada del veïnat no tenen res a
fer front a la decisió d’un individu lliure. Un adult sempre és responsable de
les seves decisions; cadascú sap el que fa de la seva vida i amb qui decideix
establir relacions amoroses.
Bé, aquesta llibertat, pel que sembla, ara
només la tindran els homes. Les dones, amb la llei, són com una mena de menors
d’edat, i cal protegir-les de si mateixes de segons quines decisions prenen
sobre la seva vida afectiva. Vaja,
semblant a com en el passat també es prohibia als adults establir relacions
homosexual per raons d’Estat que passaven per damunt de la seva voluntat
individual.
Recordo haver llegit a EL PAÍS aquest cas
d’una dona de Tarragona emprenyada amb la llei perquè li havien prohibit conviure
amb l’home que ella volia ja que ell havia estat condemnat per maltractament.
"Somos víctimas del sistema penal, ¿por qué no puedo vivir con quien me agredió?", recriminó en 2009 a la Audiencia Provincial de Tarragona E. C., una de esas víctimas. Tras escucharla, la Audiencia consideró que este tipo de casos "cuestionan" ciertos aspectos de la ley española, que puede atentar contra "el respeto de la vida privada y familiar"
Doncs ara la llei ha dit que la seva voluntat,
la seva vida privada no compta ni es respectarà a l’hora de decidir com vol
establir les seves relacions amoroses. Comprenc
que l’Estat no admeti que el simple perdó de la víctima pugui absoldre
el victimari de la seva responsabilitat delictiva. Tanmateix, que s’arribi a immiscir
en aquestes intimitats per prohibir-les mostra el projecte totalitari que hi ha
en el rerefons d’aquesta legislació (per molt que, en aquest cas concret,
paradoxalment garanteixi més la llibertat dels homes que de les dones).
Un apunt final. La notícia estava rematada amb
un
comentari d’una notable representant del lobby del feminisme del
ressentiment. El que em va cridar l’atenció fou la seva factura totalment
tècnica, asèptica, ni un comentari ideològic celebrant aquest nova volta de
cargol del seu projecte. És allò clàssic dels post-marxistes que deien que la
ideologia (ells es referien al capitalisme) es presenta com quelcom merament tècnic,
transparent. Com si el que hi ha darrera d’aquesta notícia fos només un simple
desajust jurídic.
Per cert, en
aquest blog també comenten la notícia i diuen la cosa no està tan tancada
com pretenen. Són arguments tan tècnics que s’escapen una mica de la meva
comprensió.
