Art i energia masculina

Canvi d'etiqueta (tag): feminisme del ressentiment --> Neofeminisme

Quan vaig començar a escriure aquest blog se’m va acudir la denominacio “feminisme del ressentiment” per establir una diferència entre el feminisme clàssic i aquest corrent ideològic regressiu, sectari i patològic. Les etiquetes i els –ismes –istes solen portar confusions. Tant Olof Palme com Willy Brandt s’autoanomenaven “socialistes”, igual que Pol Pot i Stalin. Tanmateix la diferència abismal entre els primers i els segons penso que està molt clara, tot i compartir la mateixa denominació. Les paraules fascinen; a la primera meitat del s. XX molts intel.lectuals es van enlluernar amb Stalin, al que consideraven un emancipador de la humanitat oprimida; al capdavall era un socialista.

Amb el cas de feminisme les confusions encara estan força presents, per això se’m va acudir afegir aquesta etiqueta diferenciadora inspirat pel concepte de “ressentiment” que Nietzsche utilitza a “La genealogia de la moral”. Per un altre costat ja fa un temps que el blog “Personas nogénero”, per a referir-se a aquests corrents sectaris està usant el terme “neofeminisme”. No sé si ha estat una troballa del seu autor, Emilio, o l’ha tret d’algun altre lloc. Em sembla un mot ben encertat, ja que al ser més neutre  ajuda a clarificar els termes del debat. Com que a més a més aquesta passió del ressentiment afecta a molts altres àmbits  (ni jo ni els meus escrits es veuen lliures d’ella! L) he decidit a partir d’ara seguir aquesta terminologia que usa “Personas no género”, que per a mi és un blog de referència en llengua castellana. Ja he dit més d’una vegada que és un blog que em posa una mica de malhumor, no per la excel.lent qualitat del debat que manté, sinó precisament perquè un debat d’aquesta qualitat s’estigui donant en un blog perdut enmig de l’oceà d’Internet, i que els temes que planteja ben just surtin als mass media principals.

Per una altra banda no m’hi estic dedicant gaire a aquest blog, últimament no he pogut dedicar-li gaire temps. Tot i així mantinc la intenció de no deixar-lo i de tant en tant publicar alguna cosa, per això el canvi d’etiqueta