diumenge, 2 de desembre de 2012

Canvi d'etiqueta (tag): feminisme del ressentiment --> Neofeminisme

Quan vaig començar a escriure aquest blog se’m va acudir la denominacio “feminisme del ressentiment” per establir una diferència entre el feminisme clàssic i aquest corrent ideològic regressiu, sectari i patològic. Les etiquetes i els –ismes –istes solen portar confusions. Tant Olof Palme com Willy Brandt s’autoanomenaven “socialistes”, igual que Pol Pot i Stalin. Tanmateix la diferència abismal entre els primers i els segons penso que està molt clara, tot i compartir la mateixa denominació. Les paraules fascinen; a la primera meitat del s. XX molts intel.lectuals es van enlluernar amb Stalin, al que consideraven un emancipador de la humanitat oprimida; al capdavall era un socialista.
Amb el cas de feminisme les confusions encara estan força presents, per això se’m va acudir afegir aquesta etiqueta diferenciadora inspirat pel concepte de “ressentiment” que Nietzsche utilitza a “La genealogia de la moral”. Per un altre costat ja fa un temps que el blog “Personas nogénero”, per a referir-se a aquests corrents sectaris està usant el terme “neofeminisme”. No sé si ha estat una troballa del seu autor, Emilio, o l’ha tret d’algun altre lloc. Em sembla un mot ben encertat, ja que al ser més neutre  ajuda a clarificar els termes del debat. Com que a més a més aquesta passió del ressentiment afecta a molts altres àmbits  (ni jo ni els meus escrits es veuen lliures d’ella! L) he decidit a partir d’ara seguir aquesta terminologia que usa “Personas no género”, que per a mi és un blog de referència en llengua castellana. Ja he dit més d’una vegada que és un blog que em posa una mica de malhumor, no per la excel.lent qualitat del debat que manté, sinó precisament perquè un debat d’aquesta qualitat s’estigui donant en un blog perdut enmig de l’oceà d’Internet, i que els temes que planteja ben just surtin als mass media principals.
Per una altra banda no m’hi estic dedicant gaire a aquest blog, últimament no he pogut dedicar-li gaire temps. Tot i així mantinc la intenció de no deixar-lo i de tant en tant publicar alguna cosa, per això el canvi d’etiqueta

3 comentaris:

  1. No sé si 'neofeminisme' és millor, 'del ressentiment' és més clar i directe. En canvi neofeminisme té problemes clars, a no ser que et carreguis tot el feminisme:
    - on poses la frontera entre 'feminime' i 'neo...', més si dones a entendre que el d'abans era just i el 'neo' no ho és.
    - segur que es pot parlar de feminisme (el d''abans', el 'just') en singular?
    - perquè no hi poden haver 'neos...' més justos, equitatius i integrals que els anteriors? Hi ha una corrent que la he vist anomenada 'nuevo-feminismo' que sembla interessant.
    (per altra part, sense saber res de "Personas-no-genero", sospito molt d'una presentació que coincideix amb la crítica de l'OpusDei a la 'ideologia de genero', en que nega el gènere i afirma que només som persones sense gènere o de gènere anecdòtic: es refereix a la seva idea de persona androcèntrica)

    ResponElimina
  2. De fronteres al feminisme ja se n'han ficat. Es parla de feminisme de la primera onada (sufragistes etc), de la segona onada (igualtat social, a més de política) i de la 3ª onada. Com he dit a l'escrit, el prefix -neo és per referir-se a quan es torna sectari, i puc afegir misándric.
    Parlo de feminisme en singular per simplificar, ja sé que hi ha feminismeS, igual que masculinismeS o socialismeS (Pol Pot i Olof Palme).
    Las "nuevas feministas" tenen uns plantejaments molt interessants. No fa gaire vaig publicar uns textos de Cristina Garaizábal aquí. No és el mateix que "neofeminisme". Ficar el neo- davant és per diferenciar-lo del feminisme clàssic, que en la meva opinió és un moviment emancipador de la humanitat fonamental.
    Suposo que l'Opus critica la ideologia de gènere, però la crítica a aquesta ideologia es pot fer des de molts angles. Ells ho faran des de la seva visió regressiva i essencialista del sexe masculí i femení. Estic segur que les neofeministes estan encantades amb aquesta crítica; de fet, per a aquest corrent qualsevol crítica només pot venir de "masclistes i fatxa/catòlics enemics dels drets de les dones", a tots els fiquen en el mateix sac. El blog "Personas no género" no va amb aquesta linia Opus. Simplement fa un seguiment de l'actualitat denunciant amb lucidesa aquestes polítiques esbiaixades de gènere. I em fa ràbia que el que diu només surti en un petit blog i no estigui al debat dels grans mass media
    Cordialment

    ResponElimina
  3. Quizá Enric lo ha explicado mejor de lo que yo lo haría. Con la denominación neofeminista quiero referirme no a todos los feminismos sino a aquellos que han transformado el ideario feminista hasta convertirlo en una consigna del tipo: el hombre, el enemigo a abatir.

    La intención es doble, la diferenciación con el feminismo clásico con el que como movimiento histórico me siento plenamente identificado, y también reunir en una única denominación una multiplicidad de asociaciones y agrupaciones que bajo diferentes nombres: feminismo de género, feminismo de la diferencia, la mayor parte del feminismo institucional, agrupaciones de mujeres, organismos varios, hombres profeministas, comparten lo sustancial de ese feminismo que ha desplazado el objetivo de la conquista de una nueva civilización de hombres y mujeres iguales, por un quítate tú para ponerme yo. No dudando, por lo demás, en hacer buenos todos los procedimientos. Como si el fin justificase los medios.

    ResponElimina