dissabte, 30 de novembre del 2013

El test Bechdel i la seva aplicació des de la masculinitat

Fa molt de temps segueixo un blog excel.lent sobre pel·lícules comentades des l’òpitca de la masculinitat, Masculinity Movies, escrit pel noruec Eivind Figenschau. A la seva última entrada fa referència al test Bechdel aplicat a pel.lícules que s’ha ficat molt de moda en cercles feministes. 
Aquest test dóna l’aprovat si:
  • Al menys apareixen dues dones amb el seu nom al film
  • que parlen entre elles
  • d’alguna altra cosa que d’homes
Molt poques pel.lícules passen el test, cosa que des de la nostra cultura políticament correcta s’interpreta com mostra de la marginació secular que pateixen les dones i d’aquí ja es dona el pas automàtic de clamar discriminació contra elles
Tanmateix Eivind li dona la volta a aquesta interpretació, indagant sobre els rols de gènere tradicionals per a homes i dones i el paper dels mites -que el cinema reflexa- en la construcció d’aquests rols tradicionals. No tinc prou temps per explicar la seva argumentació, recomano llegir el blog encara que sigui amb el traductor de google.
El que ha fet és proposar un test equivalent des de la masculinitat, tenint en compte aquests dos fets fonamentals del rol masculí
  1. Hi ha el doble de dones que d’homes en la nostra ascendència genètica. Molts d’homes al llarg de la història van viure una vida de solitud sense dona ni fill
  2. Les  vides dels homes són prescindibles.
Per tant una pel·lícula a no superarà aquesta nova "prova de Masculinity-Movies.com" si conté un paper protagonista masculí que:

  • Arrisqui la seva vida per servir / protegir
  • Arrisqui la seva vida al servei de la veritat i / o la justícia
  • Arrisqui la seva vida / benestar per tal de tenir èxit en el món / "ser un triomfador”
  • Passi per l’adreçador per tal d’ aconseguir la noia
Amb aquest test, que pocs films superen, es veu que la majoria d’homes són retratats des dels rols de gènere tradicionals. També hi ha altres aspectes no tan visibles: una pel·lícula com “Salvar el soldat Ryan” no supera el test Bechdel, cosa que pot donar peu a les consabudes queixes de la manca de dones en papers protagonistes, i així ja no es presta atenció al paper sacrificat que en pel·lícules així  realitzen els homes mentre les dones s'hi estan a casa ben segures . És a dir, es dóna per suposat que cal mostrar les dones sota la lent postmoderna de persones autònomes que poden fer el que vulguin sense estar limitades pel seu rol tradicional, sobre tot a Suècia (“la Arabia Saudí del feminisme”, en paraules de Julian Assange) on el text Bechdel ara serà obligatori al cinema, però a quasi ningú se li acut argumentar quelcom similar per als homes. Eivind reflexiona com li aniria de malament a la societat si els homes es deslliuressin del seu rol tradicional de ser sacrificables,  ja que la societat funciona perquè la seva vida i salut són prescindibles.
També m’ha agradat una rèplica que al blog li fa Linda M sobre la hipocresia del test Bechdel. En comptes de ficar els gèneres del test del revès, ella proposa canviar el positiu (individualitat) pel negatiu (prescindibilitat) i que els media mostressin la violència així
  • Mostra dues dones normals i assenyades
  • que exerceixen la violència una contra l’altra
  • sense que hi hagi cap home involucrat
Sobre tot es refereix als videojocs on és veu com a normal una munió de bàrbars – de vida prescindible- es maten entre ells. El diàleg mantingut entre Eivind i Linda és força interessant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

3 comentaris:

  1. Emilio3 de desembre del 2013, a les 22:56

    Ando un poco liado y no tengo tiempo para casi nada pero no quería dejar pasar que tanto esta entrada como la de Gramática y Género me parecen magníficas.
    Algún día habrá que elaborar el test de la igualdad para comprobar cuantas propuestas y realidades neofeministas lo superan. Me da que van a ser pocas.

    ResponElimina
  2. Enric Carbó5 de desembre del 2013, a les 16:28

    Gracias por los elogios.
    El otro día, después de escribir esto vi en la TV un momento de una película de James Bond. Era una escena de persecuciones, caídas, puñetazos y tiros, muy espectacular y trepidante, parecía una coreografía, pues caían de tal manera que podían continuar arreándose. Era entretenido, creo que todo el mundo lo puede ver así. Por otro lado cae completamente en lo que el test de género masculino denuncia aquí. Creo que era Jenofonte en la antigüedad que abominava de los mitos griegos por violentos y poco edificantes, la polémica sobre los valores que representa el arte viene de de antíguo. También Platón echó a los poetas de su república. Pongo esta reflexión porque la crítica de Eivind me parece un buen contrapunto a esos tests del neofeminismo que, como dices, se tendría que ver hasta que punto superan lo de la igualdad. Pero espero que no sirva para entrar en una espiral a ver quien sufre más y quien está más discriminado. No soy fan de James Bond, creo que nunca he visto una peli entera; es mero entretenimiento y no creo que lave el cerebro de nadie. Por otro lado, hasta leer la propuesta de Eivind no había visto tan claro estos estos valores subrepticios que propone. Blogs como el de Eivind, el de "Quien se beneficia de tu hommbría" o "Personas no género" ayudan a tener una visión más ámplia y más crítica de los valores culturales vigentes

    ResponElimina
  3. Emilio7 de desembre del 2013, a les 13:44

    Estimado Enric, no se trata de repetir sus pasos fallidos, pero de cuando en vez no estaría mal dejarles ver que no son las únicas que pueden sacarse test de la manga y que incluso uno más riguroso que el suyo que versase sobre algo de más entidad como qué sea la igualdad a la hora de responderlo pudiera sacarles los colores.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)