Masculinisme victimista (ironia)

En un post de Pelle Billing comenta que tots es hem familiaritzat amb la retòrica feminista, que ja és admesa com un fet. Fent broma, proposa usar aquesta retòrica victimista i esbiaixada per descriure el rol de gènere masculí i el sofriment dels homes, és a dir, usar el joc de la culpabilització i la reclamació de la victimitis per a mostrar com aquesta argumentació també la podrien fer els homes per parlar dels seus desavantatges de gènere.

Heus aquí la llista preliminar que presenta de declaracions que podria fer el masculinisme si es tornés tan poderós i patològic com la corrent principal del feminisme

1. Les dones forcen els homes a treballar a jornada completa només pel fet de casar-se amb ells com a proveïdors que són, limitant així les eleccions dels homes.

2. Les dones oprimeixen estructuralment homes reclamant una connexió més estreta amb els nens.

3. Les dones esperen que els homes les protegeixin físicament, per tant els infravaloren (les vides dels homes tenen menys valor).

4. A les dones no els importa que els seus marits tinguin feines perilloses mentre elles estiguin segures a casa, tenint cura dels nens. Aquesta estructura de poder matriarcal manté els homes lluny d’un ambient afectuós, mentre la classe dirigent (dones) es queda fora del perill

5. El poder de la germandat femenina reprimeix qualsevol investigació de per què els homes viuen una vida significativament més curta que les dones. L’única explicació acceptable és la de les diferències biològiques, mentre que en tots els altres escenaris de gènere és una explicació prohibida per la germandat.

6. El càncer de pit aconsegueix més finançament que qualsevol altre càncer, que manlleva recursos de la recerca del càncer de pròstata.

7. Els homes se suïciden molt més sovint que les dones, un altre senyal de com els homes afronten unes estructures matriarcals que els mantenen atrapats en unes condicions de vida impossibles, i en el fons potser l’única sortida és prendre’s la pròpia vida.

8. Les dones demanden en tot moment que els homes siguin resistents i reprimeixin les seves emocions, per això els homes no gosen informar de quan pateixen violència domèstica.

9. Un 70 a 80 per cent dels indigents són homes, ja que la nostra societat matriarcal és reticent d’ajudar un home que no rendeix, mentre que les dones (com a classe dirigent) sempre mantenen intacte el seu valor intrínsec.

10. Als homes sempre se’ls dóna la tasca de defensar el país d’agressors, ja que la classe dirigent s’ha de mantenir segura en tot moment.

11. A les dones no se’ls fa responsables dels delictes de la mateixa manera que als homes i reben sentències de presó més curtes. El matriarcat sap que als homes se’ls ha de castigar adequadament per subordinar-los, mentre que les dones sempre se les considera bàsicament bones i per això no hi ha tanta necessitat de càstig.

12. La societat perdona el tallar teixit genital dels nois, per ensenyar als homes des del començament que són disponibles, i inferiors a dones. Als països en vies de desenvolupament que tallen teixit genital de les nenes se’ls jutja durament.

13. Els nois ho fan pitjor que les noies a l’escola, ja que se senten tremendament insegurs i confosos quan s’adonen de què demanarà d’ells en el futur el constret i perillós rol sexual de mascle