divendres, 20 d’abril del 2012

CONSTITUCIÓ D'UN CERCLE D'HOMES A TORTOSA


[Més informació aquí]
 Els homes no estem avesats a parlar de nosaltres mateixos (si no es per “gallejar” o “fer-nos l’important” :-). La societat ens ha ensenyat que ser home és saber-se buscar la vida, demostrar el que valem en el treball i en el món de l’acció. Tanmateix ens manquen eines per poder connectar amb les nostres emocions més genuïnes i saber compartir amb els nostres iguals. Per això necessitem tant de les nostres novies, esposes, mares, a  les qui, amb el nostre silenci, subtilment demanem que se’n facin càrrec de les nostres necessitats emocionals que no sabem ni com formular.
Sovint nosaltres només sabem parlar-nos quan som al bar, discutint de fútbol, o de coses mundanes o intel·lectuals, no del que veritablement sentim, dels desafiaments interiors que encarem: la relació amb les nostres dones, fills, o del propòsit i la direcció de la nostra vida.
A diferència de les dones, els homes no sabem ajuntar-nos i compartir de manera oberta aquestes qüestions. Als homes ens han ensenyat a competir entre nosaltres, a comparar-nos (“ell tindrà més diners, però jo la tinc més grossa” :-). No ens resulta gens fàcil obrir el nostre cor als nostres iguals. Què ens passa quan som davant d’un altre home? Ens fiquem la màscara defensiva, ens surt la competitivitat o una amabilitat tova que evita qualsevol intimitat. 
Per això hem creat aquest Cercle des del Centre Ibai, una estructura que ens guiï per donar-nos suport davant els reptes que ens toca viure en tant que homes. Uns reptes dels que sovint no ens atrevim a parlar-ne obertament en el nostre dia a dia. Aquest forum també és per reptar-nos entre nosaltres a desenvolupar el nostre millor potencial, que sovint es queda amagat sota la vergonya i el silenci; Un potencial que alliberat pot beneficiar-nos a nosaltres, a les nostres dones i la nostra societat
En  aquest Cercle d’homes buscarem veure’ns com som de veritat, en grup, fent-nos d’espill els uns als altres. És una estructura de suport que pot ser terapèutica, però no és per fer sessions de teràpia, no és un substitut del suport professional que cal de vegades (pot ser, això sí, un complement a qui estigui en un procés terapèutic).
Evolucionem en grup
Els homes del cercle respecten i honoren cada company com un home enter que comet errors (molt sovint sense adonar-se que els comet). Tractem de distingir la culpa del error. En  aquest procés de reconèixer i assumir la responsabilitat dels nostres errors intentem no fer-nos mal ni fer-ne als altres caient en blasmes i en culpes que mai permeten evolucionar ni créixer. 
La condició per a formar part del Cercle és la de manifestar un compromís amb el propi desenvolupament i un compromís amb el desenvolupament dels companys. Això significa responsabilitzar-nos de viure més autènticament, és a dir, comprometre’s a una vida més plena i congruent amb el propi propòsit de vida. I que se’ns demani rendir comptes del que costa viure una vida així.
Aquest compromís s’assoleix amb trobades regulars on hi ha un compartir i un feedback autèntic, amb una mica de pràctica espiritual (meditació) i corporal. Tot en un ambient confidencial ofert pel Centre Ibai que proporciona la seguretat de poder-te expressar obertament amb llibertat. 
Finalment també assumim un compromís de xalar, de viure una vida més lleugera i alegre, de reforçar els llaços d’amistat i de no deixar mai de banda el bon humor en la nostra tasca.
Xiques! Ei, disculpeu-nos; Això només és per a homes (una estoneta! Desprès ens retrobareu més sencers i íntegres :-) 

Vols saber-ne més i apuntar-te al Cercle d'homes?


5 comentaris:

  1. "Els homes ens fem homes al costat dels homes", "un nen s'ha de posar al costat del pare per poder fer-se del tot home i afrontar un relació de parella" (aquestes són unes frases rituals de Hellinguer)

    Sempre ha estat així, però en aquesta època de confusió i d'unisex, quasi sense educadors homes, o d'educadors-funcionaris, de 'pares absents' i families nuclears (no queden ni tiets que siguin prou homes i puguin substituir un pare), sense ritus de pas (ni la mili ens queda)... hi ha una mancança d'espais on un homes pugui créixer com a tals mercès el contacte amb altres homes. No així les dones, que ho tenen més fàcil. Intentar fer-se home sol, o al costat de dones, o indistintament en grups mixtes (on és impossible la intimitat i complicitat del mateix sexe)... simplement no funciona, i així ens va! S'ha d'experimentar, només per aquestes paraules no apreciaràs l'abast d'això de fer-se home al costat d'homes.

    Més encara, afegim-hi la triangulació per la que en algun moment de la vida infantil tothom hi passa, i no sempre es resolt bé, en absència d’homes ferms encara menys. Mirem-ho resumisament. Com que per posar-nos al costat d’un home, els fills varons no tenim fàcil avui un pare ferm, amb voluntat de fer de pare. O també per descuit de la mare, que es fa seu o sobreprotegeix al fill, o almenys no mira al pare davant del nen com una dona per la que la seva parella és l'home més important; o per qualsevol combinació d'aquestes raons... El cas és que en nen no deixa mai del tot de ser un "fill de la mare". De gran, sempre té segrestada una part de la seva atenció -en general de manera inconscient- que esta pendent de la mare o de qualsevol persona (home, dona, o institució, com l'estat per exemple) sobre la que hi projecti la mateixa mare. Són aquests home-nen que no acaba de crèixer i fer-se del tot responsable de les seves necessitats, sempre estant pendent d'una "teta". Quan tenen una elecció (una esposa, un treball, un habitatge, p.ex.) feta en el conscient, a l’inconscient ja hi ha una part que busca una alternativa captivat per una “promesa” de que “hi ha una cosa millor esperant especial per a tu”. Això desgasta, és un consum enorme d’energia a la psíque, no acaba de tenir atenció plena en el que fa, la productivitat baixa.

    Ells no se n'adonen, des que recorden sempre han viscut aixi, però el seu entorn sí, la seva dona se'n cansa, el sexe se'n resenteix, i el seu fill ho copiarà, per model o contramodel. Si logra desfer-se d'aquest patró edípic (pot necessitar teràpia), necessita homes ferms de qui posar-se al costat: un grup d'homes conscients de la masculinitat ajuda a cloure el pas.
    JOrdi Pruneda

    ResponElimina
  2. Intentarem incorporar al treball del Cercle aquesta interessant aportació. Gràcies, Jordi.

    ResponElimina
  3. Me gusta la idea. Lo que me sorprendió fue que al clicar en Ibai se hable de un encuentro interreligioso. No sé si entiendo bien el carácter de estos encuentros. No estaría mal que explicases eso un poco Enric.

    ResponElimina
  4. Bueno, lo he tratado de explicar en el artículo de Ibai (espero que lo hayas podido traducir). Ya es el segundo Encuentro. Vivimos en una sociedad plural que a veces parece de compartimentos estancos, donde un grupo no "ve" al otro y viceversa. (Es algo análogo a lo que tu dices en tu blog "personas no género", hay quien quiere la división entre hombres y mujeres como dos mundos contrapuestos). La religión puede ser un instrumento de división, de etnocentrismo, pero también (y esta es la esperanza del encuentro) un instrumento de acercamiento y de respeto, que contribuya a "ver" al otro que no es como yo. Por eso también he buscado el apoyo de los amigos de la UNESCO.
    Saludos

    ResponElimina