El Cercle d'homes de Tortosa cumpleix un any

Estic molt content de poder escriure aquest post. De fet, el Cercle ja porta més d’un any funcionant perquè vam començar al maig del 2012. Un any de trobades regulars d’homes a Tortosa. Trobades amb un compromís d’honestedat i d’autenticitat, de valentia per ser capaços d’obrir-nos davant els altres, compartir la nostra situació de vida i plantejar públicament els nostres propòsits i reptes.

Estic tant content perquè el mer fet d’haver-nos mantingut un any ho considero tot un èxit. Per una banda no és fàcil trobar el temps que demana el compromís d’assistència regular al Cercle. Tots tenim moltes coses a fer, i parar per mirar-se un mateix no sol ser una prioritat en el vertigen que vivim. M’admira alguns companys que conduïen força kilòmetres d’anada i de tornada per assistir al Cercle. Per una altra banda, això d’”homes que es troben per parlar” a molts encara els sembla cosa de marcians, i més a una zona tan “dura” com Tortosa i les Terres de l’Ebre. Els homes no estem socialitzats per compartir, per obrir, per sincerar-nos i mostrar-nos vulnerables. Quan explicava el que fèiem a gent que no ho coneixia, en molts homes captava una mirada d’interés però també de reticència. Als homes ens han ensenyat a competir i mostrar-nos forts. El que planteja el Cercle per a alguns resulta excessiu.

Al Cercle simplement parlem i fem una miqueta de meditació. Quan la gent em preguntava què fèiem els homes al Cercle solia respondre amb una broma. “Acabaré abans explicant-te de què no parlem els homes quan ens trobem tots plegats: 

• No parlem de fútbol
• No parlem de cotxes 
• No parlem de dones (si hom para l’orella, quan els homes estan a soles al bar, més que de dones, en concret solen parlar de culs i de mamelles :-D  “doncs mengana sí que està ben dotada” “I què em dius del cul de sotana...”)

Doncs nosaltres no parlem de res de tot això quan estem a soles a la nostra trobada. No som al bar, sinó en el Cercle. Més d’una persona (sobre tot dones), amb tota la ingenuïtat, davant d’aquesta brometa, de seguida pregunta: “I de què parleu, llavors, els homes?”. La meva resposta és “Parlem de nosaltres mateixos, d’on som, del que fem, com ens sentim, què volem”. Així de simple, i així de difícil.

Pel Cercle han passat uns quants homes. Alguns s’han quedat des del primer dia. Uns altres van venir un o dos dies i van veure que no era per a ells, ho van raonar i van marxar. Uns altres han vingut, s’han estat una temporada més o menys llarga i finalment se n’han anat als sorgir-los altres qüestions vitals. A tots em sento molt agraït. Heu vingut i heu compartit el que sou i on us trobeu en la vostra vida; heu donat vida al Cercle. Especialment em sento agraït als que heu vingut unes quantes sessions, doncs així profunditzàvem en el nostre compartir i es tornava molt més ric

Aquest compartir crec que ens ha nodrit a tots, millorant la nostra vida i centrant-la. Vull contar una anècdota que la recordo il·lustrativa. En acabar de la sessió un dels homes va dir: “Avui volia venir per contar-vos una qüestió que em preocupa, a veure què opinàveu. No ha calgut; ara que hem acabat, desprès d’escoltar-vos, ja sé la decisió he de prendre”. La energia que es genera en el Cercle al compartir li va donar prou força per trobar per ell mateix la solució, perquè en un Cercle ningú està per damunt de ningú, ni estem per aconsellar o jutjar. Tots ens nodrim de tots.

La supervivència del Cercle en aquest moments està compromesa. Alguns companys que viuen lluny no poden esmerçar tantes hores acudint-hi. Espero que després de l’estiu puguem reprendre la nostra activitat i siguem suficients per a que el Cercle generi la seva energia. Estem oberts a noves incorporacions. La condició és un compromís d’honestedat amb un mateix i amb els companys. Si creus que pots aportar i que també et pots nodrir d’aquest treball de desenvolupament personal, pots llegir aquí més detalls de com funcionem