Com aquell qui no vol la cosa, ja portem dos anys de
reunions periòdiques on ens asseiem en Cercle, estem una estona en silenci per
connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres companys des de la quietud, i
comencem a parlar i compartir: què estic fent amb la meva vida, com em sento i
cap on vull anar.
No és fàcil a un lloc com Tortosa dur a terme una tasca
així. “Cercle d’homes” que es troben per explorar la seva masculinitat en grup,
evolucionar i avançar cap al seu propòsit encara sona molt estrany, fins i tot
suscita un cert recel, donat el pes que encara té en nosaltres la masculinitat
tradicional. Això vol dir: ja se sap què és ser home, quina cosa més
extravagant donar-li voltes al tema.
La qüestió, però, és que els els homes ens hem identificat amb una imatge de
masculinitat que no és el nostre jo real. Actualment hi ha moltes veus a la
societat que, des de diferents llocs i
ideologies reclamen una nova masculinitat,
que els homes han de canviar, etc. En aquest guirigall hi ha una mica de
confusió, perquè això ho reclamen tant les feministes (que fins i tot han
aconseguit lleis específiques que només s’apliquen als homes) com altres
sectors que tenen nostàlgia de temps passats on ser home estava més clar. Entre
mig d’aquestes postures, molta recança a mirar-se dins. Al Cercle de Tortosa
ens hi hem ficat a la tasca.
Al Cercle no ens perdem amb aquestes discussions teòriques.
És cert que no se sap ben bé què significa ser home avui en dia, i sobre tot,
què ha de ser un home. Precisament
perquè no tenim una resposta tancada sobre aquesta qüestió, tenim tota la
llibertat per explorar què estem fent a la nostra vida en tant que homes. És
una exploració que es torna molt interessant per aquesta manca de referents, ja
que ens força a construir les nostres propies respostes a mesura que anem
avançant. Tots tenim les nostres
dificultats, els nostres reptes, les nostres penes, les nostres alegries. El
que fem al Cercle simplement és compartir-ho.
Cadascú de nosaltres es troba amb el que la vida li ha ficat al davant. No
alliçonem, no donem consells, no ens tenim conmiseració ni enveja. Simplement
escoltem, i a partir del que el company explica un pot aportar la seva
experiència. Aquesta escolta, aquest respecte, és el que ens nodreix, ens fa
aprendre del company que també està lluitant com nosaltres i ens dóna força per
prosseguir amb el que més volem a la nostra vida, allò que ens demana la nostra
força i la nostra presència que, en aquest món, té la forma masculina: som
homes, és la nostra forma humana d’estar en aquest món, i com a tals procurem
actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada