Aquests dies m'estic escoltant algunes de les xerrades penjades en els següents sites:
No les he escoltat totes, perquè n'hi ha moltes. La xerrada de Warren Farrell, com sempre, acertadíssima.
Per algun lloc he llegit que hi ha quatre corrents en els moviments d’homes: A) els tradicionalistes, habitualment d’arrel religiosa (family values), B) els pro-feministes (masculinitat subvencionada: són els que ara ofereixen la majoria de cursets per a homes amb el suport de conselleries, ajuntaments etc –porció del pastís del feminisme institucional. Prediquen la visió culpable de la masculinitat i l’auto-flagelació com a absolució salvadora –disculpeu-me la ironia simplificadora). C) El corrent mitopoiètic (no confronta amb el feminisme però tampoc s’hi adhereix. Busca construir una nova masculinitat des dels mites i els arquetips. D) El moviment de pares que després d’un divorci reivindica drets que les lleis dificulten: Custòdia Compartida, etc. (Father’s Rights Movement)
Tinc la impressió que la majoria dels ponents estan en la línia del corrent mitopoiètic (C), tot i que els que jo he escoltat van més enllà d’aquesta línia, estan en la filosofia integral, que m’interessa molt perquè proposa un model força atractiu de la masculinitat i la feminitat, tractant de superar les visions confrontatives i culpabilitzants
T'alabo el gust. Posa en el teu radar també a en Sam Keen, Robert Bly, Robert Moore i a en Paul Dobransky (lo del MindOS es útil). A mes, obviament, tota la gent del MKP/NWTA, qui son "the real deal". Mitopoietic es un "palabro" de sociòleg que no fa al cas. Un absent també interesant es en David Deida.
ResponEliminaPer ací en Fericgla, es clar, però tambè fan alguna cosa els Jodorowsky, pare i fill.
StJ93
Hola Anònim
ResponEliminaGràcies per les teves aportacions. Quan tingui una estoneta buscaré al Google els que cites i no coneixia. Bly sí que està a les conferències (de fet, es diu que el corrent mitopiètic surt d'ell). Ja aniré investigant. Gràcies de nou