dilluns, 23 de novembre de 2009

Un document sobre el gènere gramatical i el llenguatge no sexista

La superficialitat de la correcció política pseudo-feminista sovint porta a confondre el gènere gramatical amb el gènere com a construcció social, i d’aquí extreuen els consabuts discursos culpabilitzants sobre la discriminació de les dones per part dels mascles, aquesta vegada a càrrec de la gramàtica. Més d’una vegada he tingut discussions pel gènere gramatical amb persones ben intencionades però bastant desconeixedores de com funciona la llengua. Fins on jo sé, la divisió gramatical en un gènere, o dos (com el català) o tres (com l’alemany) és molt més anterior –segons els gramàtics històrics- que la divisió patriarcal en que als homes se’ls assigna el rol públic/productiu i a les dones el privat/reproductiu. Una divisió que si es rigiditza perjudica a ambdós, ja que els privilegis –seguint el Marx més clàssic- tenen més a veure amb el sistema de classes que amb el de sexe/gènere (tot i que cert feminisme ha tingut prou èxit en readaptar com a guerra de sexes allò de la lluita de classes dels catecismes marxistes, i assenyalen els homes com la classe privilegiada i les dones la classe oprimida al llarg de tota la història, un disbarat que no té cap base històrica malgrat que en alguns ambients frueix de popularitat). Sobre sexe i gènere es pot consultar aquesta entrada del blog

En fi, que aquest document de la Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, és del tot encomiable per la claredat de la seva exposició. Fins i tot fica exemples de com aquesta artificiositat del llenguatge políticament correcte du a incoherències que poden crear dubtes sobre el significat. (Ho confesso: jo mateix he caigut en l’error d’emprar “el professorat” que esmenten com a exemple...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada