diumenge, 20 de desembre del 2009

La Asocicación Española de Neuropsiquiatría i el negacionisme de la Sindrome d’Alienació Parental.

La Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN), al nº 102 de la seva revista, va publicar una editorial i un article on s'atacava la formulació de la Síndrome d'Alienació Parental (SAP) i se'l desacreditava per pseudocientífic. Tant l'article com l'editorial estaven escrits amb la retòrica postmoderna "políticament correcta" però amb tants disbarats que ho vaig agafar per redactar el meu treball final del master en Pràctica Filosòfica i Gestió Social que estava cursant a la Universitat de Barcelona. El treball el vaig titular LA LÓGICA DE LOS FARSANTES: DE LA CIENCIA AL RELATIVISMO COMO AVAL PARA EL MALTRATO INFANTIL EN EL NEGACIONISMO DEL SÍNDROME DE ALIENACIÓN PARENTAL POR LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NEUROPSIQUIATRÍA.

Vaig escriure a la AEN demanat-los si admetrien una rèplica al seu article. Després d'uns quants emails creuats, finalment el nou director de la revista em va dir que podia escriure'ls una objecció en forma de carta (no d'article), que l'he reproduïda al post anterior. L'admissió d'aquesta carta crítica per l'AEN per una banda demostra el caràcter prou tolerant d'aquesta associació científica. Ja és molt, en aquests temps en que el negacionisme de la SAP té el suport del govern –promogut pel Ministerio de Igualdad- y del PSOE, una nefasta barreja de política i ciència que he qualificat de lysenkoista pel seu atac als Drets Humans. Els negacionistes es senten tan emparats políticament i tan segurs de les seves veritats ideològiques que defugen el debat, amb qualificar els seus oponents de "enemics dels drets de les dones" ja en tenen prou. També té mèrit l'AEN per haver admès la meva crítica donat que el meu treball estava ple de sarcasmes (recurs literari per amenitzar la seva lectura) contra ells. (Els vaig assegurar que si admetien la meva rèplica eliminaria tots els sarcasmes, començant pel del títol).

Per una altra banda veig que una mera carteta a l'editor no serveix de gaire per encetar un debat seriós sobre la cientificitat de la SAP i la seva qüestió més important: la defensa dels Drets Humans de la infància. He d'afegir que sobre la cientificitat de la SAP no em veig prou capacitat per pronunciar-me, donat que no sóc psicòleg. Jo només m'he pronunciat sobre les males raons adduides pels negacionistes des d'un punt de vista epistemològic i ideològic (deconstrutivisme postmodernista); la meva especialitat és la filosofia, no la psicologia. Quan em documentava per escriure la diatriba sobre Lysenko vaig llegir que els experts negacionistes que van convèncer els diputats al Congrés perquè prohibissin la SAP invocaven l'autoritat de la AEN. No sé fins a quin punt aquesta breu carta podrà dur algú a dir "els mateixos de la AEN no tenen una postura monolítica, admeten que cal aclarir moltes qüestions sobre la SAP"; no tinc la impressió de que això s'esdevingui així. En quant als negacionistes, pel tarannà mostrat fins ara, tant se'ls en donarà les raons –siguin bones o dolentes- que es puguin adduir contra ells.

Malgrat tot, des d'aquest raconet, aniré difonent aquestes raons com pugui. Això de la SAP no encaixa del tot amb el tema d'aquest blog, que tracta de masculinitat i rols de gènere, i no sobre els drets de la infància. En fi, tot sigui per una millor humanitas, com dic en la presentació de la dreta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada