M’han passat una proposta legislativa del PP on es demana que es faci perdre la pàtria potestat -a més de la custòdia- als homes condemnats per maltractament. Potser sí que es necessària aquest dràstica mesura per protegir els menors. El que crida l’atenció és que no diu res de les dones que maltracten, ni tampoc hi preveu cap mesura contra elles.
Aquesta asimetria s’entén millor quan es llegeix que el PP demana aquest llei basant-se en que
Según datos de la Confederación Estatal de Asociaciones de Madres y Padres Separados hay alrededor de 20.000 menores maltratados al año. Esta invisibilización de los menores en la ley hace que en muchas ocasiones los padres utilicen a los hijos para dañar todavía más a las madres y a ellos mismos, lo cual se agrava, hasta el extremo, cuando además existen sospechas de abusos sexuales. (...) Los hombres que ejercen violencia contra sus parejas en principio no están capacitados para cuidar de sus hijos (...) Hay que evitar que se utilice la relación con los hijos para seguir ejerciendo violencia contra la mujer
El lobby torna a funcionar eficientment. Tal com em recorda el Sr. Mezkia, que m’ha fet arribar aquesta informació, aquesta mesura legal es basa en l’escàndol mediàtic que es va desfermar fa uns mesos per aquesta notícia: “Un juez entrega la custodia de una niña a un padre condenado por maltrato”. Tothom hi va ficar el crit al cel: les organitzacions del lobby i tota la rècula de representants polítics d’això anomenat “Igualdad” (conselleria, ministeri, delegat, etc...). En van parlar una bona estona d’aquest cas, més o menys justificaven el seu sou i càrrec per exemples com aquest, mostra palmària de l’enorme feina que encara els queda per fer.
Tanmateix, aquesta notícia té una segona part que ja no s’ha difós. Les coses potser no són tan en blanc i negre com els nostres polítics, tan propensos a escandalitzar-se, pretenen. Només conec la informació d’aquests enllaços que m’ha passat el Sr. Mezkia. Davant de problemes així calen anàlisis més assossegades, la qüestió és més complexa del que sembla. Amb l’ambient creat això resulta difícil, i la creació social de bocs expiatoris continua essent força popular. En una època el boc expiatori fou “el comunista”, desprès “el drogoaddicte”, ara sembla que és “l’home maltractador”, igual que fa segles fou “la bruixa”. Quan més els combatien, més els alimentaven, i més justificaven les mesures que repugnen al Dret, perquè els inquisidors es caracteritzen per execrar en els altres allò que tenen terror de veure en si mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada